Hesta d'eth har a Arties

Hèsta deth Taro

Arties, Naut Aran (la Vall d'Aran)

Arties celebra la festa de Sant Joan al voltant del Taro, un tronc d'avet enorme al qual es cala foc i s'arrossega pels carrers i places del poble, en un trajecte esbojarrat i festiu que es desenvolupa entre la música i els crits dels joves que salten amb excitació per damunt de les seves flames.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Fogueres de Sant Joan a Alacant

Les Fogueres de Sant Joan

Alacant (l'Alacantí)

24 de juny de 2026

La ciutat d'Alacant celebra, pels volts del 24 de juny, una de les seves festes més importants, la de les Fogueres de Sant Joan. La celebració, que té les seves arrels en les piles d'andròmines que es cremaven durant la nit màgica, ha adoptat el model de les falles de València i s'ha convertit en un element més de la projecció turística de la ciutat.
Cercavila de foc a Reus

Cercavila de Foc

Reus (el Baix Camp)

23 de juny de 2026

Cada any durant la Nit de Sant Joan, els carrers del nucli antic de Reus viuen la Cercavila de Foc, un acte que destaca per ser un dels correfocs històrics de Catalunya i per ser protagonitzat per la Cabra, una emblemàtica figura de bestiari dissenyada especialment per a interactuar amb el públic.

Revetlla de Sant Joan a Artés

Revetlla de Sant Joan

Artés (el Bages)

22 i 23 de juny de 2026

Dues guites, un grup de dimonis i bruixes, un ball de bastons amb foc i l’encesa d’una gran bóta de vi carregada de pirotècnia són els grans protagonistes del Correfoc de la Nit de Sant Joan d’Artés, una celebració històrica, nascuda a principis dels anys vuitanta en aquest poble de la comarca del Bages.

Nit de Sant Joan a les platges de La Safor

Nit de Sant Joan

Xeraco (la Safor)

23 de juny de 2026

Cada 23 de juny a la nit, les platges de La Safor s'omplen de famílies i grups d'amics que, reunits al voltant d'una petita foguera, esperen que siguin les 12 per poder executar el ritus de la jornada: saltar set vegades les onades per demanar un desig.
Festa Major i Ball de les Rentadores de Riu de Cerdanya

Festa major i Ball de les Rentadores

Riu de Cerdanya (la Cerdanya)

Fins al 25 de juny de 2026

Riu de Cerdanya celebra la festa de Sant Joan amb foc, aigua i un ball únic en la nostra geografia: el Ball de les Rentadores. El ball, que simula l'alegre trobada entre dos sagals i un grup de noies que està rentant la roba, acaba amb una mena de «baptisme festiu i popular» al voltant del safareig públic del poble.
Baixada de la Font de Sant Patllari

Baixada de la Font de Sant Patllari

Camprodon (el Ripollès)

22 de juny de 2026

Cada any pels volts dels solstici d'estiu, i en el marc de la festa major, Camprodon viu una de les seves tradicions festives més estimades: la Baixada de la Font de Sant Patllari. Els joves s'enfanguen a la font i, al crit de «Volem aigua!», recorren els carrers del poble cantant i ballant, mentre reben les trombes d'aigua que els veïns els llancen des de balcons i finestres.
Baixada de falles al Pont de Suert

Baixada de falles

El Pont de Suert (l'Alta Ribagorça)

23 de juny de 2026

Celebrada en el marc de la revetlla de Sant Joan, la baixada de falles del Pont de Suert es caracteritza i singularitza, respecte a altres baixades del foc solsticial del Pirineu, pels trucs i esquelles que els fallaires fan sonar durant tot el recorregut.
Es Be de Sant Joan

Es Be de Sant Joan

Ciutadella (Menorca)

20 i 21 de juny de 2026

Un dels elements més característics de les Festes de Sant Joan de Ciutadella és un gran anyell blanc, anomenat Es Be de Sant Joan, que és ritualment preparat, guarnit i passejat pels carrers de la ciutat el cap de setmana anterior a la festa.
Festa de Sant Joan a Maó

Festa de Sant Joan

Maó (Menorca)

23 de juny de 2026

Com en d'altres localitats de la zona del llevant menorquí Maó celebra la Festa de Sant Joan amb el foc del fester i amb la sàtira dels diables i dels bujots, unes figurotes fetes de palla o de pedaços de roba vella que s'exhibeixen públicament per satiritzar determinats aspectes de la vida local.
Festa Major i Falles a Alins. Foto: Oscar Rodbag

Festa major

Alins (el Pallars Sobirà)

Del 20 al 24 de juny de 2026

La baixada de falles d'Alins el dia de la revetlla de Sant Joan es va tornar a reprendre ara fa uns vint anys, després d'una època en què es va deixar de practicar. Encara que no siguin molt conegudes, les falles d'Alins apleguen, any rere any, un gran nombre de visitants la nit de Sant Joan.

Les Falles

Andorra la Vella

23 de juny de 2026

Andorra celebra la revetlla de Sant Joan fent giravoltar unes falles enceses amb el foc sagrat del Canigó. Any rere any, els pobles de totes les parròquies es veuen envaïts per unes boles de foc que giravolten sense aturador i que anuncien l'arribada de la festa nacional dels Països Catalans.
Aplec del Canigó

Aplec del Canigó

Refugi dels Cortalets, Taurinyà (el Conflent)

20 i 21 de juny de 2026

Cada any milers de pobles d'arreu del país encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó en el marc d'un procés força ritualitzat que s'inicia el cap de setmana anterior a la nit de la revetlla amb una trobada al peu del Canigó.

És temps de…

La Flama del Canigó

La Flama del Canigó

Diverses poblacions

22 i 23 de juny de 2026

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

Ramellet de Sant Joan

Ramellet de Sant Joan

Diverses poblacions

Del 20 al 23 de juny de 2026

Un dels costums propis de la diada de Sant Joan en moltes poblacions catalanes, especialment al Pirineu i altres zones muntanyoses, és l’elaboració d’un ram amb diverses herbes que, segons la tradició, té la virtut de protegir i portar bona sort.

Mediateca

Llibres

Les falles del Pirineu. L'Alta Ribargorça i el Pallars Sobirà

Les falles del Pirineu. L'Alta Ribargorça i el Pallars Sobirà

Sebastià Jordà Ruiz, Oriol Riart Arnalot

Pagès Editors S.L

Avui per avui, la vetlla de Sant Joan és quan se celebra la festa del foc per excel·lència....

Calendari de festes amb aigua

Calendari de festes amb aigua

Manel Carrera i Escudé

Botarga Produccions

Aquest llibre recull prop de dues-centes festes populars del calendari tradicional que estan,...

Solsticis

Solsticis

Diversos autors

Garsineu Edicions

Falles, festes i creences populars de Sant Joan i de Nadal a través de les fitxes de treball de...

Articles

Un foc purificador: la Flama del Canigó en la nit santjoanenca. El testimoni de Francesc Comte (segle XVI)
Les festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès

Les festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès

Roser Reixach i Brià

Associació Caramella

Sant Joan Gloriós: passar pel roure a la Badalona de mitjan segle XX
La Nit de Sant Joan

La Nit de Sant Joan

Heribert Masana i Soler

Festes.org

Revistes

Argo. Revista del patrimoni i la cultura marítima

Argo. Revista del patrimoni i la cultura marítima

Diversos autors

Museu Marítim de Barcelona

Revista editada pel Museu Marítim de Barcelona que pretén exposar i difondre la cultura i el...

Dossier: L'aigua

Dossier: L'aigua

Diversos autors

Editorial Gavarres

Útil, humil, preciosa i casta. D'aquesta manera definia la ‘germana aigua' Sant Francesc d'Assís...

Dossier: Plantes i remeis

Dossier: Plantes i remeis

Diversos autors

Editorial Gavarres

Des que el món és món, els humans hem buscat en la natura allò que ens cura i ens alimenta. A...

Entre la festa i el joc existeixen, per la naturalesa de les coses, les més estretes relacions. El descartar la vida ordinària, el to, encara que no de necessitat, predominantment alegre de l'acció -també la festa pot ser molt seriosa-, la delimitació espacial i temporal, la coincidència de determinació rigorosa i d'autèntica llibertat, heus aquí els trets capitals comuns al joc i a la festa. En la dansa és on tots dos conceptes semblen presentar-se en més íntima fusió

Johan Huizinga
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

En este món “infoxicat” al qual vivim és alliberador trobar un espai com Festes.org on tota la informació sobre la nostra cultura festiva està curada. Curar continguts és un procés necessari per a difondre informació de qualitat la qual ha estat cercada, seleccionada i organitzada per a poder ser consultada i reutilitzada.

Amparo Pons Amparo Pons

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Festes.org és una eina de consulta molt útil, on hi pots trobar molta informació i molt ben endreçada i indexada. Ve a ser com un nou Costumari virtual, per a trobar informació de qualsevol celebració i això facilita molt la feina a l'hora de planificar unes vacances o activitats per fer amb la família o els amics. I el més important és que, com els grans referents del país (penso en autors de projectes com el Costumari, el Diccionari Alcover-Moll, l'Obra del Cançoner Popular, etc.), Festes.org també ha tingut present tot l'àmbit nacional català, deixant de banda les fronteres imposades.

Jaume Piquer Jaume Piquer

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Festes.org ha estat un portal de referència per a documentar-me sobre les principals festivitats del nostre país, així com també per a descobrir anècdotes i fets que m'han resultat singulars. En destacaria l'extens catàleg de la mediateca que ha anat creixent amb el pas dels anys. M'ha estat molt útil per a localitzar publicacions sobre certes temàtiques vinculades a la cultura popular.

Mateu Tres Mateu Tres

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

Explicar i publicitar tota mena d'actes és donar a conèixer una mica més la riquesa polièdrica dels costums ancestrals i d'aquesta manera mantenir viva la flama en ple segle XXI, aprofitant el que ens permeten les noves tecnologies. Vaig descobrir la pàgina Festes.org una mica per casualitat, però ara la miro d'una manera regular perquè crec que és una gran font d'aprenentatge i d'informació degut a la manera molt dinàmica en que està dissenyada.

Manel Callao Costa Manel Callao Costa

Etiquetes

Més etiquetes